L’Eurocopa de futbol femení que es va acabar diumenge a Holanda va tenir un èxit aclaparador, no només pel triomf de la selecció amfitriona, sinó pel seguiment que va tenir tota la competició, tant als estadis com per la televisió. Que Holanda arribés fins a la final va contribuir, i molt, a fer atractiu el campionat, però al marge d’aquest fet, l’Eurocopa va deixar ben clar el creixent interès que hi ha pel futbol femení.

A Alemanya segurament no deuen pensar el mateix, però que la selecció germànica ni tan sols hagi lluitat per les medalles després d’haver estat campiona en les sis edicions anteriors del torneig també ha estat una bona notícia. Que hi hagi seleccions diferents que lluitin per ser campiones és bo. Dels quatre semifinalistes de l’edició del 2013, només Dinamarca, la subcampiona, ha repetit. A més, cal tenir present que aquesta era la primera edició de l’Eurocopa femenina amb setze equips. El 2009 i el 2013 hi van participar dotze seleccions, però és que el 2005 només jugaven la màxima competició europea femenina de futbol de seleccions vuit equips. Un salt endavant indubtable que no ha anat en detriment de la qualitat, ni de bon tros. En aquesta Eurocopa, tret d’un 6-0 i dos 3-0, la resta de partits han estat victòries per un o dos gols o empats. I en la fase de classificació hi van participar 46 seleccions, una bona mostra de la bona salut del futbol femení.