Opinió

Tossudament

Si a les males no ens deixen votar l’1 d’octubre, cal que el govern torni a convocar un altre referèndum i així fins a la victòria final

Hi ha certament una possibilitat real que el govern espanyol aconsegueixi evitar el referèndum. Posem que troba les urnes i les destrueix –les paperetes ja són una altra cosa– o que el mateix dia 1 d’octubre les faci retirar o posi guàrdies civils, policies i fins i tot mossos als col·legis perquè aquests ni tan sols es puguin obrir. Anirem, si cal, amb la papereta a les mans a protestar davant els fusells i a fer que aquesta imatge doni la volta al món. Però això no farà canviar ni un mil·límetre l’autoritarisme instal·lat a Madrid –amb el suport dels unionistes d’aquí–contra el dret a l’autodeterminació. Dit això, tenen el govern català i la CUP una estratègia a partir del 2 d’octubre, a banda que els sobiranistes surtin al carrer, com ahir, o que la repressió sigui tan escandalosa que els comuns i els equidistants canviïn de posició? Esperar una intermediació d’Europa serà inútil, ja ho avanço des d’aquí.

Amb tot, hi ha eines per evitar que ens passin per sobre. Serà com preparar un Tour de França polític de dimensions formidables, ja us aviso. D’entrada si no hi ha referèndum, Carles Puigdemont pot alliberar-se del compromís de convocar eleccions autonòmiques, que és el que vol tota l’oposició i el govern espanyol. Primera plantofada, doncs. Després probablement caldrà canviar tots els polítics inhabilitats al Parlament per nous membres de Junts pel Sí o fins i tot de la CUP. Us imagineu David Fernàndez o Quim Arrufat de presidents de la cambra? Jo sí.

Després començaria l’autèntica diversió. Si a Madrid no s’atreveixen a intervenir la Generalitat –Rajoy és força covard per això i el PSOE tampoc ho vol fer– els grups que donen suport al govern poden tornar a convocar un referèndum aprofitant el famós article 83.1. Això pot esgotar la paciència de tots plegats, però què carai, es tracta de resistir i no defallir. Amb un nou referèndum convocat per uns dirigents diferents als actuals començaria un altre cop el setge legal, polític i social. Imagino unes noves inhabilitacions. Puigdemont o el que fos president diria el mateix que ara. Si guanya el no, eleccions autonòmiques. Però com que un altre cop s’impediria a les males el referèndum i s’inhabilitaria tot el govern, doncs els nous responsables polítics podrien tornar a començar la roda. Article 83.1, referèndum convocat, etc. I així, pacíficament, fer rodar la democràcia fins que finalment el govern espanyol, desesperat per la maleïda tossuderia dels catalans, apliqués l’article 155 o proclamés l’estat d’excepció, un fet que desembocaria inevitablement en una victòria sobiranista en vots en qualsevol elecció futura i en la l lògica presa de posició dels comuns i altres herbes contra el PP i el PSOE.

Que a cada referèndum tombat pels tribunals espanyols –amb recursos constants a la justícia europea– n’hi hagués un altre immediatament convocat també seria una poderosa imatge per a la comunitat internacional, juntament amb les manifestacions com les d’ahir. Demano resistència i paciència, doncs, companys. Si l’11 de setembre del 2018 tenim tres o quatre governs inhabilitats no defallirem i si cal portarem un milió de catalans a Madrid o a Brussel·les perquè sàpiguen que aquest és un camí sense retorn.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)