Gonzalo Pérez de Vargas, amb cinc gols, va ser el segon màxim golejador del partit de la lliga Asobal d’handbol que el Barça va jugar dimecres a Logronyo. Pérez de Vargas només va ser superat pel seu company Dolenec, que va fer set gols i va marcar els mateixos que els dos màxims golejadors de l’equip de La Rioja, Muñoz i Del Arco. El problema és, com qualsevol aficionat a l’handbol ja sap, que Gonzalo Pérez de Vargas és porter. A algú li sembla normal que un porter sigui el segon màxim golejador d’un partit d’handbol?

Tot plegat és conseqüència de la norma que permet jugar amb set jugadors de camp, sense porter, en qualsevol moment del partit. I aquesta és una pràctica que l’equip de Logronyo acostuma a fer durant tot el partit, no només quan hi ha algun home exclòs –com solen fer la majoria dels equips–. S’ha discutit molt sobre aquesta norma, té defensors i detractors i en certs moments pot servir per canviar la dinàmica d’un partit per part d’un equip que es decideix a arriscar. La gran efectivitat del porter blaugrana en el matx de dimecres –cinc gols de cinc intents– potser ha provocat algun malson a algun dels ideòlegs de la norma, adoptada per la federació internacional. Si consideren que veure un porter llançant de porteria a porteria una vegada i una altra afavoreix l’espectacle –si fa gol, potser sí–, perfecte. Si no, potser que tornin a rumiar una mica més si aquest és el camí a seguir.