Editorial

L'EDITORIAL

Toni Bou, una dècada sent el rei de l'equilibri

Llevat de Lampkin –retirat–, els rivals del 20 cops campió del món continuen sent els mateixos que l'any 2007

Un cop dit que el trial no és l'esport del motor més universal i que el domini dels pilots catalans en les tres últimes dècades només el va poder interrompre el fenomenal Dougie Lampkin, no és menys cert que encadenar deu anys seguits d'imbatibilitat en l'àmbit mundial és una fita que converteix el seu protagonista en una llegenda de l'esport. Aquest és Toni Bou, un pilot amb una trajectòria que ha deixat de ser adjectivable perquè ha esgotat les possibilitats. Conservar la motivació de guanyar durant 120 mesos, sobreposar-se a un canvi reglamentari que va recuperar la penalització quan la moto deixa d'avançar –la coneguda regla non stop–, que beneficiava els veterans que ja havien crescut amb aquesta normativa, o afrontar un campionat amb una lesió important, i en tots els casos no deixar de guanyar és propi només dels fora de sèrie.

Repassar els deu anys d'imbatibilitat serveix per adonar-se que els seus rivals principals són gairebé els mateixos. Es va retirar Lampkin, però Fujinami, Cabestany, Fajardo i Raga –menció especial per a l'ulldeconenc, sempre subcampió rere Bou i també immune al desànim– ja hi eren l'any 2007. En la nova generació despunten dos pilots no catalans, Jaime Busto i Jorge Casales, i el jove campió d'Europa, Miquel Gelabert. Però per competir amb Bou els queda un camí encara llarg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.