Aquestes setmanes el circuit de Barcelona-Catalunya està de celebració. Fa 25 anys que va ser inaugurat com el resultat d'una antiquíssima aspiració d'un país que respirava competició motoritzada per tots els seus porus. Una ambició que va impulsar i catalitzar el RACC i que va rebre l'empenta definitiva quan l'executiu català hi va apostar. 25 anys més tard, el traçat de Montmeló ha rebut premis, honors, distincions i reconeixements tant per la qualitat de les curses que s'hi organitzen com per la idoneïtat de la pista per posar a punt tot tipus de vehicles.

Però la prova del cotó per a un circuit que compleix 25 anys és que s'hi han disputat 25 grans premis de F-1 i 25 més del mundial de motociclisme. Poques pistes del món en poden presumir. Justament aquest cap de setmana s'hi disputa el tercer campionat del món, el de ral·licròs. Sumem-hi el ral·li RACC del mes vinent i tindrem un paisatge immillorable en el context dels esports del motor.

Paradoxalment, el que ha costat més en algunes etapes de la vida del circuit ha estat convèncer alguns representants institucionals catalans que un circuit de velocitat permanent no és només una infraestructura esportiva, sinó una instal·lació estratègica, de país, un fet que serà encara més explícit quan Catalunya esdevingui –esperem que ben aviat– un nou estat d'Europa.