L'Espanyol suma dos punts de dotze en la lliga i aquesta realitat fa que el cagometre de l'afició blanc-i-blava es comenci a activar. Els dubtes existencials sobre el nou projecte afloren i molts fan càbales sobre la idònia construcció de l'equip. On és Jurado i per què no juga? Què fem amb només un lateral dret? Per què juga Víctor Sánchez al lateral esquerre? I què fa David López de central? Baptistão no fa gols! I què es pot dir de la fragilitat defensiva i de la facilitat de l'equip per rebre gols en el temps afegit? No havíem de ser l'equip revelació de la lliga? Europa? Ai, Europa! Preguntes i exclamacions de tots els aficionats en les tertúlies de bar. Fins ara, només el discurs assenyat i la trajectòria de Quique Sánchez Flores a les banquetes estan sent l'aixopluc per parar les crítiques incipients que es respiren en l'ambient. L'Espanyol està orfe de victòries en aquest inici de temporada, i això fa que el factor temps (només han passat quatre jornades) s'hagi fet etern. Però el trànsit d'aquest nou Espanyol no es basa en la rapidesa, sinó en la intel·ligència conceptual. Quique té un pla i l'equip té una fórmula que està agafant volada, el suflé està pujant. El plat s'ha anat cuinant a foc lent. Aquest no és un equip de fast food. No s'enganyin, és d'autor. Hi pot haver dubtes en l'entorn, però també cal agafar distància de contra qui i en quines circumstàncies ha jugat l'Espanyol. L'inici de calendari era costerut, però no dubtin que aquesta setmana, ja sigui contra l'Osasuna demà o bé contra el Celta diumenge, aquest equip aconseguirà la seva primera victòria. Té potencial i armes per fer-ho. Ara no és el moment de neguits, pors i dubtes, sinó de posar-se el pitet i començar a gaudir. I dic això amb l'Espanyol amb dos punts de dotze i a la cua de la classificació. En dos mesos ja vindran els cagadubtes a enfilar-se al carro i a canviar les preguntes per certeses i el característic: “Veus, ja t'ho deia jo que això funcionaria!”