L'hoquei sobre patins és probablement l'esport nacional a Catalunya, no en nombre de practicants, però sí per l'arrelament que té en el territori i pel palmarès internacional de clubs com el FC Barcelona i el Reus Deportiu. Avui mateix comença l'OK Lliga, amb 13 equips catalans dels 16 participants, una superioritat habitual en la història d'una competició que encara necessita fer un salt més endavant perquè tingui un impacte més global en el país. S'ha d'aplaudir l'esforç que s'ha fet aquest vegada perquè alguns partits puguin ser televisats en diferents plataformes, perquè sovint sense la televisió no ets ningú. Sembla, però, que no hi ha una estructura prou forta darrere la competició per treure'n més suc comercial. La federació espanyola no es cansa de dir que aquesta és la millor lliga del món, però si realment ho és, com és possible que aquest estiu els equips portuguesos s'hagin endut perles de la talla de Jordi Bargalló, Carles Grau, Ferran Font i Sergi Miras? La desigualtat entre el Barça i la resta de rivals també, es digui o no, és un problema, tot i la sorpresa inicial en la supercopa. Potser ha arribat l'hora que els clubs –com passa en el bàsquet i l'handbol– es posin d'acord i organitzin pel seu compte la competició. En aquesta nova situació potser l'hoquei català tindria el poder que se li suposa per història, potencial, nombre de fitxes i aficionats.