Una mica abans de les 10 de la nit de dimecres passat vaig trobar-me en un bar de Sant Sebastià amb un meu amic barcelonista que, nascut a Montevideo i havent residit durant molt de temps a Barcelona, fa anys que viu a Madrid per amor. He concretat que la trobada va ser abans de les 22 h perquè just a aquesta hora va començar el primer partit de la present temporada que va enfrontar el Barça contra l'Atlético de Madrid. Dic “el primer” amb el desig que, a part del que és inevitable perquè correspon a la segona volta de la lliga, no n'hi hagi més. M'explicaré. Quan, després de veure una pel·lícula programada pel festival sense que em provoqués gaire alegria, vaig arribar a la cita amb el meu amic al bar, allà també hi era una periodista madrilenya que aprecio i que és una seguidora entusiasta de l'Atlético de Madrid. Hi era per compartir una copa abans d'anar a veure el partit, que va tenir lloc mentre el meu amic barcelonista i jo vam sopar, perquè feia temps que no ens vèiem i perquè, tinc aquesta sensació encara que no ens ho vam dir, estàvem convençuts que el nostre equip guanyaria el de la nostra amiga Begoña. I la qüestió és que, sense que ens ho diguéssim, no sé perquè anàvem de sobrats, com si no haguéssim de fer cas als resultats de les últimes tres o quatre temporades en què, encara que el Barça hagi guanyat algun partit i alguna eliminatòria de copa, l'Atlético de Madrid l'ha eliminat dos cops a la Champions (en les edicions en què, posteriorment, ha perdut la final contra el Reial Madrid) i li ha guanyat una lliga en l'últim enfrontament disputat al Camp Nou.

Mentre fèiem la copa, la Begoña va explicar que va néixer un dia en què el seu equip va guanyar el Real Madrid. Jo, anant de sobrada encara que fes una brometa, li vaig dir que devia ser la vegada que va guanyar-lo. És cert que li costa fer-ho, però en els últims dos anys ha superat el complex davant del Madrid exceptuant dues ocasions fonamentals, aquelles en les quals ha perdut la Champions i, havent-hi un premi tan gros en joc, també aquelles en què, més que mai, els barcelonistes volíem que derrotés l'enemic comú. Però no ho va fer i ens en podem riure com si descarreguéssim la frustració amb una venjança irònica. Tanmateix, si l'Atlético de Madrid té un problema amb el Madrid, potser s'hauria de reconèixer que el Barcelona també té un cert problema amb l'equip que, sembla que almenys fins al 2018, entrena el Cholo. En el partit de dimecres passat, el Barça es va tornar a embolicar amb l'Atlético. O se li va entravessar de nou. O s'hi va perdre, o posem-hi que hi va ensopegar. No va perdre, però, sense guanyar, va fer un mal resultat. Una altra cosa és marcar cinc gols al Leganés i cinc més a l'Sporting del Pitu Abelardo, asturià que també va jugar al Barça, com Luis Enrique. El Madrid també tendeix a golejar els petits, però, a més, també guanya in extremis l'Atlético en partits fonamentals.