El partit que el Barça i el Kiel van disputar ahir al Palau Blaugrana en la segona jornada de la lliga de campions d'handbol és un clar exemple del que haurien de ser les grans competicions europees de clubs en els esports d'equip. Es van enfrontar dos dels tres clubs que acumulen més títols en la història de la màxima competició –nou els catalans, tres els alemanys– que van presentar dos equips plens d'estrelles i que van jugar un partit molt igualat, ple d'alternatives, amb les grades plenes d'un públic apassionat. I un gran handbol. Tot plegat, un gran espectacle. I a sobre va guanyar l'equip local.

Per al Barça la victòria d'ahir és important tant per a la classificació d'un grup duríssim com per al creixement de l'equip. El Barça 2016/17 està farcit de novetats que han d'anar agafant els dinamismes de mica en mica. En la lliga Asobal hi ha marge, però en la Champions no. Ahir Xavi Pascual va fer, si fa no fa, el mateix que en la primera jornada a Polònia. En la primera part els nous van tenir minuts, però en el moment de jugar-se les garrofes va donar la responsabilitat als veterans –amb molt minuts de qualitat per a Lasse Andersson– i li va tornar a sortir bé. Els nous van agafant confiança, l'equip va creixent i les victòries continuen caient del costat blaugrana. El Barça que vam veure ahir té un gran present, però hauria de tenir un futur encara millor.