Quan arriben aquestes dates no puc deixar de pensar en Tommie Smith i John Carlos. Aquests velocistes van conquerir, respectivament, les medalles d'or i bronze en els 200 metres dels Jocs Olímpics de Mèxic (1968). Poc després, ja situats al pòdium, va hissar-se la bandera dels Estats Units i va sonar The star-spangled banner. Fou aleshores quan va tenir lloc una situació excepcional. Abaixaren el cap, tancaren els ulls i alçaren els punys enguantats. En paraules de Smith: “La meva mà dreta es va aixecar pel poder de l'Amèrica negra; l'esquerra del Carlos, per la unitat de l'Amèrica negra. Juntes van formar l'arc d'unió i poder. La meva bufanda negra va representar l'orgull negre i les nostres mitges negres sense sabatilles, la pobresa negra de l'Amèrica racista. La totalitat del nostre esforç fou la recuperació de la dignitat negra.” Cal afegir que Carlos portava un collar d'estil africà per representar totes aquelles persones que van morir en vaixells d'esclaus, penjats o linxats. L'australià Peter Norman, que va quedar segon, es va solidaritzar amb la protesta lluint una insígnia del projecte OPHR (Olympic Project for Human Rights).

Smith i Carlos van proclamar universalment la seva dissidència respecte a un sistema que relegava els afroamericans a ser ciutadans de segona classe. Ara bé, per aquesta actuació van haver de pagar un preu molt alt. En primer lloc, van ser castigats per Avery Brundage, l'aleshores president del COI. Foren expulsats de la seva selecció i obligats a abandonar la vila olímpica. Recordem que la Carta Olímpica prohibeix qualsevulla classe de “propaganda política, religiosa o racial en el recinte olímpic”. Però cal advertir que molts dels que proclamen la desconnexió entre l'esport i la política encobreixen interessos ocults gens apolítics i, a voltes, reaccionaris. Quan van retornar al seu país van ser vilipendiats; les seves vides van quedar greument afectades. Però la història ens permet pensar que aquells gestos no van quedar en no res. Podem afirmar que el seu mèrit no va ser només esportiu. Per sempre més els recordarem com uns homes amb un missatge moral admirable; com uns campions que lluitaren a favor dels drets humans.