La versió original del Comitè Olímpic Català va ser creada el 1914 arran d'una campanya promoguda pel periodista Josep Elias Juncosa. El mateix baró de Coubertin va aplaudir la creació de l'entitat. Així doncs, la voluntat del país de tenir una eina pròpia al servei de l'olimpisme no sorgeix ara, en ple procés sobiranista, ve de molt més lluny. Des de fa més d'una dècada que un element tan simbòlic com el COC, per allò que representa i també per l'esperit que van mostrar els homes que el van refundar el 1989, que no existeix ni com entitat activa ni tan sols en l'imaginari de l'esport d'un país que aspira a ser reconegut internacionalment com a subjecte sobirà. És ara més rellevant que mai disposar d'un comitè olímpic propi, tot i que l'oposició a Madrid serà ferotge, i no és descartable que aquest nou intent de refundació acabi una altra vegada als tribunals. L'objectiu final del COC serà, lògicament, el de ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional. L'últim comitè reconegut ha estat el de Kosovo, país que va fer una declaració unilateral d'independència el 2008 i que no ha estat reconegut ni per Espanya ni per l'ONU. No es pot descartar que un futur a mig termini Catalunya es pugui trobar en una situació similar. Mentrestant convé que un comitè olímpic propi doni a conèixer al món que Catalunya ja és, diguin el que diguin les lleis espanyoles, un país esportiu.