El dany col·lateral de la gran victòria del Barça a Mestalla va ser, sense dubte, la lesió d'Andrés Iniesta provocada per la dura entrada que li va fer el local Enzo Pérez. L'equip blaugrana i el món del futbol no podran gaudir de la classe innata del migcampista segurament fins a l'any vinent. Iniesta és un jugador únic, insubstituïble, probablement el millor migcampista creatiu del futbol mundial, capaç d'interpretar i executar amb senzillesa el futbol. El de Fuentealbilla, a més, està en els últims temps en el seu millor moment de joc de sempre. Ha arribat a una maduresa que li permet no només aparicions de desequilibri, sinó dur la batuta al mig del camp amb continuïtat i dirigir l'equip amb criteri. Fins i tot ha millorat en defensa robant pilotes. Iniesta és un jugador complet.

En molts altres equips, la seva absència seria dramàtica. Però el gran valor del Barça de Luis Enrique, i de fet del Barça dels últims anys, és que és capaç de sobreposar-se a situacions adverses, com va demostrar dissabte a Mestalla, sense victimismes. L'orgull, la fe, la sinergia que reivindica sovint el tècnic, conviden a l'optimisme sempre que jugadors com Gomes, Turan, Denis Suárez, Rakitic i Rafinha facin un pas endavant. Iniesta, mentrestant, ha de mirar de recuperar-se sense precipitar-se per estar bé en el tram final del curs, que és quan es decideixen els títols i quan la seva aportació serà encara més valuosa.