Fa un any, la Federació Catalana de Bàsquet va presentar documentació al Consell Superior d'Esports (CSD) que demostrava que el llavors president de la federació espanyola, José Luis Sáez, feia servir els diners de l'entitat per lucrar-se. Aleshores, el CSD ja tenia en el punt de mira Sáez per possibles pràctiques corruptes, ja que era en el món del bàsquet – se sabia, però denunciar-ho ja era una altra cosa– per muntar el seu propi cortijo a Madrid aprofitant el poder que li donava un dels càrrecs més influents en l'esport espanyol, sobretot pels èxits de les seleccions estatals. Durant tots aquests anys, el mateix dirigent, mentre es gastava quantitats indecents de diners en despeses pròpies –al pitjor estil de les targetes black de Bankia–, no només consolidava el seu poder en el bàsquet espanyol, sinó que pretenia assaltar la presidència del COE. Les auditories a Sáez que s'estan fent públiques ja superen el milió d'euros en despeses, tot un frau al bàsquet espanyol. El president s'ha vantat sempre de ser un dels catalitzadors dels triomfs internacionals del bàsquet espanyol en la darrera dècada, però probablement ha estat un fre a una tasca que han dut a terme, sobretot, clubs i federacions territorials. El famós método FEB descriu perfectament com actuava ell mateix i no pas precisament en l'àmbit esportiu. Una còpia barata dels anys del PP al País Valencià.