És evident que la situació ideal per als Jocs Mediterranis de Tarragona seria celebrar-los el 2017. L'incompliment de l'aportació econòmica per part de l'Estat espanyol, però, obliga a tenir damunt la taula la possibilitat d'endarrerir-los un any fins al 2018 per un sentit de prudència, encara que això incrementi els costos de gestió. Tarragona no pot estirar més el braç que la màniga sense la garantia estatal dels 9 milions promesos per a les despeses operatives. Semblava que les terceres eleccions estatals consecutives abocarien Tarragona 2017 al caos, però res no sembla haver canviat en positiu amb la investidura de Mariano Rajoy. Mentre les altres administracions implicades, com el govern de la Generalitat, la Diputació i el mateix Ajuntament han complert, l'Estat ha abocat els Jocs a una disjuntiva complicada amb una escenificació, a més, inapropiada. Alejandro Blanco, el president del COE, va deixar caure ahir que Tarragona potser no podria assumir els Jocs el 2017 en el marc d'un fòrum esportiu i sense la presència de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, una falta de tacte. L'edil va haver de sortir a corre-cuita a admetre la possibilitat de l'ajornament en un comunicat, perquè els citats 9 milions no estan garantits. Una roda de premsa conjunta hauria estat el mètode elegant. Els Jocs ja han tingut un camí prou tortuós pels factors econòmics, polítics i socials com per danyar-ne encara més la imatge.