La figura de Johan Cruyff va molt més enllà del que és el futbol. Si ja ho havíem pogut observar en vida del geni holandès, és des de la seva mort que s'ha pogut comprovar en molts i diversos àmbits. Els dies següents a la seva desaparició, vam viure un allau de mostres de dolor i de condol cap a la seva família, i des de llavors els reconeixement no s'han aturat. Ja sigui en homenatges als terrenys de joc, amb la publicació de llibres sobre la seva figura, entre els quals la seva autobiografia, o en actes institucionals, com el que es va viure ahir a l'Ajuntament de Barcelona.

Perquè Johan Cruyff era un ciutadà del món per tot el que va fer a través del futbol, però també era un ciutadà de Barcelona, la ciutat on va arribar l'estiu del 1973 i que, malgrat marxar del Barça i jugar en altres països, mai va abandonar.

L'homenatge que la Ciutat Comtal va fer ahir a Johan Cruyff anava més enllà del que l'holandès va donar a la ciutat a través dels èxits del seu club esportiu més representatiu. L'alcaldessa, Ada Colau, ho va dir en el seu parlament: Cruyff es va convertir “en un ambaixador esportiu de Barcelona al món, un barceloní universal de manera incontestable”, però al mateix temps va saber utilitzar el futbol com “una poderosa eina d'inclusió social”. Una tasca que encara continua a través de la seva fundació i que ajuda vailets de Barcelona i de Catalunya, però també d'arreu del món,a través del futbol.