El pitjor que ha passat amb l'ajornament –de moment– dels Jocs Mediterranis de Tarragona és que ningú ha dit les coses pel seu nom. Segurament, l'alcalde Ballesteros, obligat a una fugida endavant per salvar el gran projecte del seu mandat, no ha tingut cap altra sortida que carregar el mort al fet que Espanya ha tingut un govern en funcions durant més d'un any, un argument parcial i pobre que, de manera inquietant, coincideix amb el que ha ofert el president del COE, Alejandro Blanco. Però aquest govern espanyol en funcions, que ha deixat d'aportar 12 milions d'euros a Tarragona 2017, ha mogut sense dilació tots els fils per perseguir polítics independentistes. En funcions, sí, però per al que li ha convingut.

Causa perplexitat que ara, justament quan s'ha hagut d'ajornar un any la cita, el govern d'Espanya hagi admès ocupar la cadira que li correspon en la Fundació Tarragona 2017.

Amb tot, és aquest el canvi més substancial. Perquè, per moltes promeses que faci Alejandro Blanco –que ni forma part del govern espanyol ni hi ha mantingut una relació modèlica fins ara– que el finançament arribarà, la realitat és que no hi ha res firmat que avali la seva afirmació. Vista la trajectòria recent, l'escepticisme sobre el futur de Tarragona 2018 és una actitud raonable, i més quan l'ajornament implicarà una despesa afegida d'uns dos milions d'euros pel cap baix, i cap estalvi.