Demà farà 100 anys que va morir Jack London. Nascut a San Francisco, és un dels grans clàssics de la literatura nord-americana. Aquest home aventurer i polifacètic també es va dedicar al periodisme. Per exemple, quan fou enviat a Reno (Nevada) com a corresponsal del matx entre Jack Johnson i James J. Jeffries. El 4 de juliol (el Dia de la Independència dels EUA) del 1910 hi havia en joc la corona mundial dels pesos pesants, un dels grans esdeveniments pugilístics del segle XX. Jeffries era considerat “la gran esperança blanca”, l'únic home que podia destronar el colossal Johnson. En paraules del mateix Jeffries: “Em presento a aquest combat amb l'únic objectiu de demostrar que un blanc és millor que un negre.” Feia temps que el conflicte racial havia trobat en la boxa un escenari propici per manifestar-se. London –que no va dissimular els seus prejudicis racistes– va afirmar que Johnson havia lluitat davant de molts blancs que aplaudien Jeffries. Però contra bastants pronòstics, l'enfrontament es va decantar a favor del gegant de Galveston. D'aquesta manera, aquest fill d'exesclaus no només retenia el títol sinó que refermava la supremacia negra en la boxa. I això era motiu d'orgull per a la comunitat afroamericana. Algunes de les celebracions per aquest triomf van desembocar en disturbis racials.

Gràcies a moltes experiències intenses, London va poder conèixer la cara més dura de la vida. Va saber que aquesta pot ser com un combat en un ring. Tot sovint el destí ens posa contra les cordes per haver-nos exposat massa. És preferible no baixar la guàrdia enfront dels cops –a voltes molt baixos– que ens poden etzibar; alguns podrien deixar-nos groguis. Però els bons boxadors ens ensenyaran que cal persistir i seguir lluitant. Tal com explicarà un veteraníssim Rocky Balboa al seu fill: “Ni tu, ni jo ni ningú colpeja tan fort com la vida. Però el que és important no són els cops que dones, sinó el que pots suportar sense abaixar els braços. Fins quan ets capaç de resistir, sense llançar la tovallola. Així és com es guanya.” La passió de London per la boxa va cristal·litzar en diverses peces literàries; una fou el relat Per un bistec (A piece of steak). Sabem que alguns púgils van escapar de la misèria fent carrera als quadrilàters. Però molts d'altres no van reeixir. L'escriptor californià va immortalitzar-ho en aquest text formidable. Al llarg de les seves pàgines hi narra com un boxador en decadència –Tom King– necessita guanyar un combat per poder alimentar la seva família. La seva lectura és absolutament recomanable.