Editorial

L'EDITORIAL

La selecció, la història de cada Nadal

La federació de futbol ja sap que l'única solució per no tenir problemes amb els partits de la selecció és la independència

La selecció de futbol tornarà a jugar aquest desembre, el dia 28, un partit, aquesta vegada contra Tunísia, un rival de poca entitat i poc atractiu per a l'afició. Amb tot, el que és menys atractiu és que el duel no tingui cap transcendència esportiva perquè el que voldríem tots plegats és que Catalunya jugués per classificar-se per a una Eurocopa o per a un mundial. Tothom té clar que això no passarà si abans no s'aconsegueix la independència política, fet que comportaria automàticament el reconeixement de la federació catalana per la FIFA. El problema és, doncs, què cal fer fins que arribi aquest moment, si és que arriba.

Molts consideren amb justificació que el model dels amistosos de les festes de Nadal està caducat. Si es mantenen, doncs, s'han de buscar com sigui nous al·licients. Jugar contra Holanda per homenatjar Cruyff era un projecte grandiós, però a les nacions sense estat la realitat els acaba posant al seu lloc. El pla B, descentralitzar el partit i portar-lo a Girona, és una solució que almenys fuig de la normalitat. Serà gairebé impossible reunir un equip amb grans figures, però segur que els seguidors gironins, que no han pogut veure mai la selecció en un partit internacional –l'únic data del 1934–estaran molt contents de protagonitzar una jornada reivindicativa. La federació, mentrestant, ja sap que l'única solució per als partits de la seva selecció és la independència. Que en prengui nota.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)