El clàssic d'ahir va ser un bon resum del que li està passant al Barça aquesta temporada, sobretot en la lliga. La dependència d'Iniesta va quedar palesa en la segona part, en què la presència del migcampista manxec va posar en evidència tots els jugadors, que no són pocs, que han anat passant per la seva posició aquesta temporada. Amb ell l'equip va jugar com ens tenia acostumats les últimes temporades, però llavors va sorgir un altre dels problemes que té l'equip: l'eficàcia. Suárez, Messi i Neymar solien ser absolutament letals quan l'equip rival s'obria –el Madrid ho va fer, i molt– en les jugades de contraatac i en les combinacions dins l'àrea. Aquesta temporada, però, el brasiler està especialment erràtic i Messi ahir també va fallar una de les que normalment clava al segon pal. Si un equip contra el qual és un perill no tancar els partits, és el Real Madrid, perquè pot estar fent un partit horrorós però sempre serà capaç de generar perill en qualsevol acció, per molt inofensiva que sembli. El gol de Ramos va ser una galleda d'aigua freda, sobretot perquè complica encara més la lluita per una lliga en què l'equip sempre està anant a remolc del Madrid, que sense jugar bé té una eficàcia demolidora. Pel que fa al duel tàctic, no hi va haver sorpreses. Zidane va fer com l'any passat, esperar el Barça, que només després de l'1-0 va saber tenir la calma i la precisió per moure la pilota amb velocitat. No va ser suficient.