Editorial

L'EDITORIAL

Nico Rosberg, un campió, una persona

Plegar després d'un títol molt merescut havent vençut el talentós Hamilton és una victòria personal i una admirable decisió racional

La retirada d'un campió cinc dies després d'haver estat coronat no és un fet gens habitual. Al contrari, la defensa del títol sol ser un estímul poderós per continuar. La majoria de pilots allarguen la seva carrera esportiva tant com poden. Nico Rosberg no ho ha volgut fer i divendres va trasbalsar l'esport mundial amb la seva decisió.

El campió alemany, fill del campió finlandès Keke Rosberg, no vol tornar a passar per tot el que ha viscut ni castigar la seva família amb un any més de tensió extrema. Algú dirà que va amb l'ofici i amb el salari, i aquesta és una veritat irrefutable. Doncs bé, Rosberg ha decidit que ja en té prou, de diners, d'èxit i de vanitat, i que a partir d'ara vol ser més persona i menys pilot. Una decisió que la majoria de nosaltres voldria poder prendre i que, lluny de ser criticable, només pot ser motiu de reconeixement i d'enveja sana.

Rosberg no passarà a la història com una llegenda de la F-1. El futur està per escriure, però el mateix campió deu ser conscient que hi ha uns quants rivals amb un talent superior. Per tant, retirar-se després d'un títol merescudíssim –justament per no ser un pilot fora de sèrie– derrotant el talentós Lewis Hamilton no només és una victòria personal, sinó una decisió racional que mereix respecte i admiració, la prova definitiva que, en un esport prou deshumanitzat, el campió del 2016 és, sobretot, una persona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)