Editorial

L'EDITORIAL

El cas de les estelades, un triomf col·lectiu

La UEFA ha entès que no es podia enfrontar amb multes a l'exercici de la llibertat d'expressió. Ara cal vigilar que compleixi

El compromís de la UEFA de replantejar la normativa que prohibeix manifestacions polítiques als estadis i que, interpretada en un sentit molt estricte, havia servit per perseguir l'exhibició d'estelades, transcendeix més enllà del barcelonisme i il·lustra què pot fer el país en qualsevol àmbit si mostra civisme i determinació a parts iguals.

Per molt que l'acord obligui el Barça a admetre que el seu recurs al TAS no tenia possibilitats de prosperar (una exigència ridícula, perquè implica prejutjar la resolució de l'alt tribunal) no hi ha altra lectura possible que la victòria de la tesi del Barça i de tots els aficionats i entitats que han posat l'exercici de la llibertat d'expressió com un precepte irrenunciable.

En aquest procés tothom ha estat necessari. Per descomptat, el Barça, que s'ha negat en rodó a censurar els aficionats i a requisar estelades. Però si la ciutadania hagués dimitit de cridar per la independència cada minut 17:14 i d'exhibir les estelades, si la reivindicació hagués perdut potència, si les estelades haguessin marxat, si la xiulada a l'himne de la Champions hagués perdut decibels, la UEFA no s'hauria vist forçada a fer marxa enrere. Ha entès que la defensa de la llibertat d'opinió és tan central i se sent tan assistida per la raó que a còpia de multes només aconseguiria alimentar-la més. La UEFA ha estat vençuda per la pressió de tots. Ara toca vigilar que compleixi l'acord.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)