Seria injust fer un balanç del Barça de bàsquet a mitja temporada, però fins ara han passat tantes coses i pràcticament totes negatives, que és ben evident que la gestió no ha estat ni és precisament la correcta. I la cadena d'errors arriba precisament en una temporada clau, la de la nova Eurolliga, i després d'una travessia pel desert. La rebel·lió de Dorsey contra els serveis mèdics del club només és l'últim episodi, una petita crisi que apunta al desgovern que hi ha en la secció. Un problema com aquest mai hauria d'haver arribat a les xarxes socials.

Però si rebobinem trobarem altres decisions que han portat l'equip a la situació actual. Es va renovar precisament el mateix Dorsey –amb passaport extracomunitari– quan ha quedat clar que està lesionat, i es va fer el mateix amb Doellman, sense tenir en compte que també ocuparia plaça d'extracomunitari ja que s'havia “nacionalitzat” kosovar, passaport no acceptat a l'ACB. Es va fitxar Rice però no un segon base perquè ha quedat clar –tot i que el club deia el contrari– que Koponen no és un base. Quan va ser evident aquest error es va haver de fitxar un altre base de segona línia. Abans el club havia pagat una gran compensació al València per Claver en comptes de fer-ho per Vives, que sí que era un base pur. Hi va haver un grapat de lesions però a mesura que els jugadors es recuperen es fa evident que la plantilla és a anys llum dels grans d'Europa.