Just abans que l'àrbitre del Betis-Barça, Alejandro Hernández, no donés per vàlid com a gol una acció en què la pilota va entrar clarament a la porteria de l'equip de casa, el primer Grand Slam de la temporada es decidia amb el conegut ull de falcó del tennis modern. Aquesta repetició televisiva permet al jutge de tennis revisar jugades dubtoses en què és difícil veure si la pilota ha tocat la línia o no. És un avanç que tots els observadors van aplaudir en un esport, el tennis, amb uns dirigents ancorats sovint en el passat i que es resisteixen a fer altres canvis que també serien necessaris. Ara bé, a l'hora d'usar la tecnologia per impartir justícia, ningú va tenir cap dubte. S'havia de fer.

I tornem al Benito Villamarín. Tothom va veure (ja en directe) que la pilota havia entrat i com que és evident que l'àrbitre i el jutge de línia no ho tenien clar, tots sabem quina hauria de ser la solució lògica. Però la lliga espanyola, que pretén ser una de les més importants del planeta, no està preparada encara per resoldre amb l'ús de la tecnologia aquests dubtes, com sí que fa, i cada vegada més bé, l'ACB. Als dirigents, començant per Javier Tebas, els hauria de caure la vergonya, però, en realitat, tant se'ls en fot. Al futbol, diu la llegenda urbana, la polèmica dels àrbitres ja li va bé per mantenir vives les tertúlies durant la setmana. El gol d'ahir és un gol en pròpia porteria per a la lliga espanyola.