El Barça va fer els deures al Vicente Calderón. La treballada victòria d'anit contra l'Atlético de Simeone l'acosta una mica més a la seva quarta final de copa consecutiva. Jugant com en la primera part, és favorit a aconseguir el seu tercer títol seguit. En la segona, la fesomia de l'equip va canviar. En el minut 6 de partit, ja havia aconseguit el primer objectiu: marcar. Ho va fer Luis Suárez, en una gran jugada personal, arrencant amb potència des de camp propi, aprofitant un molt bon tall defensiu de Mascherano. I en el 32, un golàs de Leo Messi, una altra vegada Messi, va deixar estabornit l'Atlético no només per al partit, sinó per a l'eliminatòria. Els blaugrana van fer una primera part gairebé perfecta des del punt de vista defensiu, jugant amb intensitat, amb un rigor tàctic envejable i amb un Messi incommensurable. L'argentí no solament va marcar un gol per guardar a la videoteca, sinó que va ser un malson per a la defensa atlètica, superada una vegada i una altra per les transicions vertiginoses del trident. Sense Busquets i Iniesta, la pressió i la contundència de Mascherano i Rakitic van minimitzar en el primer temps els perills colchoneros, que van reaparèixer amb força al començament de la segona part, sobretot després del gol de Griezmann, que va estar a punt d'empatar. Els blaugrana es van anar desempallegant de la pressió dels locals, però el final del matx va ser una bogeria d'atacs de l'Atlético.