El Barça jugarà el 27 de maig contra l'Alavés la seva quarta final de copa consecutiva. O la quarta final en els sis últims anys, o la setena en les últimes nou temporades. Que cadascú agafi la dada que li agradi més, que totes expliquen el mateix: que el Barça no és només és el rei de copes històric –28 títols en 38 finals disputades–, sinó el gran dominador dels últims anys. Que hagi guanyat quatre títols des del 2009 demostra que, a més d'arribar a les finals, el Barça sap guanyar-les.

Ara que els blaugrana tornen a estar en la final de la copa haurem de tornar a llegir i escoltar les mateixes històries de sempre, que els aficionats culers menyspreen la competició que porta el nom del rei, xiulant-lo a ell i a l'himne espanyol, i que si no se senten espanyols, per què la juguen.

No cal tornar a insistir en el que poden i no poden fer els aficionats en ple ús de la seva llibertat d'expressió. En el que sí que cal insistir és en el fet que només cal mirar el palmarès de la copa des que el gloriós Barça de Guardiola la va guanyar el 2009 per veure que el torneig s'ha revitalitzat gràcies al Barça. La copa era una competició que agonitzava, perquè als grans clubs els feia més nosa que servei, ocupats amb la lliga i la Champions, però el triplet de l'equip de Guardiola –ampliat després a sis títols– li va donar un aire nou. Ara tothom vol guanyar la copa –també el Madrid–, i en aquesta nova etapa el regnat del Barça és indiscutible.