Quan aquesta tarda l'Araski basc i l'Uni Ferrol gallec comencin a jugar el primer partit de la copa femenina de bàsquet al pavelló de Fontajau de Girona, es trencarà una llarga espera de més de trenta-un anys per al bàsquet femení català. Des que Tortosa va acollir la copa de la temporada 1985/86, que es va jugar el mes de desembre del 1985, cap ciutat catalana havia estat la seu de la competició del KO del bàsquet femení espanyol. Tampoc és que des que va començar aquesta competició (el 1943) fins al 1985 s'haguessin jugat gaires finals a Catalunya –tot just tres–, però aquests trenta-un anys d'espera, ja en el bàsquet modern, són molt difícils d'assumir.

Els equips catalans han guanyat tretze vegades la copa femenina de bàsquet, però l'últim títol l'hem d'anar a buscar al 1989, en l'últim any d'aquell gran Tortosa que va guanyar quatre títols consecutius. Des de llavors, cap títol i només dues finals per als equips catalans.

L'Spar Citylift Girona, que ja va trencar el buit organitzatiu en aconseguir ser la seu de la copa en una dura pugna amb el Perfumerías Avenida de Salamanca, afronta ara el repte de trencar també la sequera de títols catalans. I novament el principal rival serà l'equip castellà, si tots dos són capaços de superar les seves semifinals. Tot un desafiament per a l'equip gironí, campió de la lliga fa dues temporades i que arriba en bona forma a la cita de la copa.