Un dels nens que jugaven amb el meu nebot a tennis va haver de plegar perquè els nervis en els partits li impedien rendir. No només el limitaven a l'hora de mostrar el que aprenia a l'escola esportiva, sinó que li produïen vòmits i rampes. L'exemple es podria fer extensible a qualsevol esport individual. Sols davant del perill, hi ha molts jugadors i jugadores de les categories de base que es veuen impotents per seguir i se'n van a jugar a esports col·lectius on se senten més protegits i amb una responsabilitat inferior. A gran escala, entre els professionals del tennis, n'hi ha que tenen una major força i maduresa mental i d'altres que no en tenen tanta, i això marca diferències. En el cantó negatiu, per exemple, el francès Benoit Paire i l'italià Fabio Fognini tenen un talent espectacular, però no acaben d'arribar de manera regular a les fites d'altres companys de professió tot i assolir èxits esporàdics en què mostren la seva gran vàlua. En el cantó positiu, un dels paradigmes de la mentalitat guanyadora és Rafa Nadal, el típic jugador que s'aferra a la pista quan van mal dades. Les estadístiques de l'ATP no ho són tot, però també ajuden a descobrir aquests talents mentals. Per exemple, comptant els punts salvats de trencament en contra, una dada molt significativa que revela la presència dels grans jugadors, els que dominen el món. Una altra dada, aquesta molt més extrema, és haver salvat pilotes de partit. Dijous, l'escocès Andy Murray, el número 1 del tennis ATP, va acabar tan marejat després de jugar el seu partit de quarts a Dubai contra el veterà alemany Philipp Kohlschreiber, que no sabia ni a quantes pilotes de partit havia sobreviscut en el segon set. Concretament, en va evitar set en un tie-break inacabable que es va resoldre a favor seu 20-18. Murray, campió dissabte del torneig en la final contra Verdasco, és un especialista en situacions límit. El 2014 va salvar cinc pilotes en la final de Shenzhen i cinc més en la final de València. En els dos partits el seu rival va ser, malauradament, l'olotí Tommy Robredo, que fa poques setmanes es va tornar a sentir jugador derrotant precisament Fognini després d'un curs passat farcit de lesions. Un altre català, el mataroní Albert Ramos, està completant una gran temporada i cada setmana s'enlairà una mica més, millorant el seus millors registres de sempre en un continu idil·li. Un exemple de superació després d'haver hagut de picar pedra i de caure per sota del top100, on no hi ha vida. Va fer l'esclat amb els quarts de Roland Garros 2016 després de vèncer en el seu partit més cèlebre el canadenc Milos Raonic, però ha seguit obtenint grans resultats i completa una gran temporada.