Aprofitant l'avinentesa que ens brinda el torneig de les Sis Nacions vull parlar del rugbi. La majoria de vegades aquest joc ens recorda que l'esport s'ha de practicar d'acord amb la lletra i l'esperit del reglament. A diferència d'altres esports col·lectius, els jugadors –liderats pel seu capità– no tenen el costum de discutir els àrbitres en les seves decisions. Per descomptat, tampoc mai tracten d'enganyar-los amb tripijocs per treure'n profit. Tots ells respecten molt aquesta figura i per aquest motiu el tracten de senyor. Això implica que n'acaten les resolucions sense reaccionar amb desconsideració o displicència. Un altre costum té lloc quan s'acaba el matx, l'equip vencedor fa el passadís a l'equip derrotat i l'aplaudeix. Tot seguit l'equip perdedor actua de la mateixa manera amb el guanyador. Fins i tot, en alguns camps mentre un jugador llança a pals, l'afició de l'equip contrari manté un silenci sepulcral per no alterar la seva concentració. Tampoc ens podem oblidar del tradicional tercer temps. En moltes ocasions, després del partit es fa una trobada cordial i amistosa; aleshores els rivals al terreny de joc poden confraternitzar tot menjant i bevent.

Cal destacar el potencial educatiu del rugbi per la prevalença de la solidaritat davant de l'individualisme. Una de les seves grans virtuts és que les actituds egoistes són bandejades en favor del sacrifici compartit. Resulta molt revelador que –amb ínfimes excepcions– les samarretes dels jugadors no n'incloguin el nom. Aquests mai arriben a tenir la pilota gaire estona, la seva tasca més rellevant és ajudar els companys. Perquè l'equip pugui reeixir és imprescindible el compromís comú; ser un bon rugbier implica elevades dosis de generositat i de cooperació. Els jugadors han de col·laborar en tot moment, mantenir-se cohesionats per tal d'assolir una obra col·lectiva. Per cert, s'atribueix la creació d'aquest esport a un estudiant de l'escola de Rugby, William Webb Ellis. Sembla que en un partit de futbol –això va succeir el 1823– va agafar la pilota amb les mans i va començar a córrer cap endavant. De fet, apreciarem millor el valor moral del rugbi si el comparem amb el futbol, esport hegemònic a casa nostra i amb greus dèficits d'esportivitat. No debades, podríem recordar que el futbol és un esport de cavallers jugat per rufians, mentre que el rugbi és un esport de rufians practicat per cavallers. Mai agrairem prou a Baldiri Aleu que introduís l'esport de la pilota ovalada al nostre país.