Alerta, perquè el pròxim clàssic es jugarà el dia de Sant Jordi a les 20.45 h. Això vol dir que la lliga es posarà en joc el dia que celebrem el nostre equivalent a Sant Valentí i ja sabem què va passar el 14 de febrer a París. Esperem que aquest cop els efluvis amorosos no ens esborronin. En qualsevol cas, això vol dir que d'aquí a poc més d'un mes es tancarà el cicle interclàssics, és a dir, tota una volta de lliga entre el Barça-Madrid del Camp Nou i el Madrid-Barça del Bernabéu.

En tot aquest temps, el Real Madrid ha perdut dos partits i n'ha empatat dos més. És a dir, s'ha deixat deu punts pel camí. A més, ha hagut de remuntar cinc partits que anava perdent i ha salvat vuit punts in extremis marcant com a mínim un gol a partir del minut 83. Fins aquí, cap sorpresa, perquè tenim interioritzat que els blancs són un equip acostumat a fer aquest tipus de coses. El que passa és que, paral·lelament, en aquest mateix període de temps, el Barça ha empatat dos partits i n'ha perdut un altre (set punts menys), n'ha remuntat dos i ha salvat sis punts en els últims tres minuts de partit. No arriba a les xifres del Madrid, però no em negareu que la potra, la determinació, o com en vulgueu dir, també és patrimoni culer.

Més enllà de la influència dels àrbitres en els resultats (absolutament necessària perquè el futbol no perdi la seva essència), és evident que aquesta lliga la guanyarà el menys irregular. Fins al maig, hi haurà en joc 22 partits amb implicació directa d'un dels dos equips. 22 partits en què poden perdre punts en dies en què el déu blaugrana o la verge blanca els deixin desemparats. Ja heu vist que en 12 dels últims 28 partits o s'ha produït el miracle o han perdut punts.

Vaja, que tot està per decidir, encara. I els rivals també juguen. La setmana passada, els del PSG van jugar perquè la remuntada fos possible. I els del Madrid fa tres mesos que intenten ajudar el Barça perquè guanyi aquesta lliga. Per què deixaran de fer-ho ara? Confiem en ells, també.