La paradoxa dels rics
No tenen por de perdre perquè mai han tingut responsabilitat de guanyar, i això els converteix en un escull perillós. El futbol és un esport minat de paradoxes i la història d'aquest Mònaco té un punt de moralitzant.
Institució anòmala, sempre un punt artificial, una atracció més de la ciutat dels casinos, els iots i els Ferrari, costa empatitzar amb un club de rics en un esport forjat al forn de les classes populars. L'habitualment gèlida tribuna del Lluís II és el pàl·lid reflex de la ciutat elitista per definició. Però de vegades el futbol amaga secrets que escapen al control de qui ho té tot sota control. A Sergei Ribolovlev, multimilionari ucraïnès i propietari del Mònaco des del 2011, li va costar un parell d'anys copsar l'essència d'un esport en què no sempre guanya qui més té i en què els clubs, els equips, els projectes, han de tenir un relat. Al principi, el seu va ser el de qualsevol magnat: injectar diners i fitxar noms, des de James Rodríguez fins a Falcao, passant per Moutinho i Carvalho. Fitxatges amb segell Mendes. Però aviat es va adonar que això no li garantia ni recuperar la inversió ni tampoc guanyar. I més en una guerra perduda contra el PSG, rei del talonari. Així, el Mònaco ha passat en dos anys de ser un comprador compulsiu, capaç de dilapidar 160 milions d'euros en traspassos en un sol estiu, a ser una institució venedora, que en poc temps ha recaptat 100 milions amb futbolistes fets a casa o que li havien comportat una inversió mínima: Martial, Carrasco, Kurzawa...
“Ara els diamants estan en brut”, il·lustra Fabien Pigalle, col·lega del diari Nice Matin, que està vivint de prop l'aflorament d'un Mònaco que ha trobat el seu espai vital, que ha entès que el luxe futbolístic no sempre té a veure amb la immediatesa i que, regant el terreny amb futbolistes com Lemar i el portentós Mbappé i l'aposta serena per d'altres amb projecció com Fabinho, Bakayoko, Sidibé i Méndy ha construït un equip fort físicament, sòlid tàcticament, vibrant i sense la pressió d'haver de guanyar, capaç d'enganxar fins i tot una ciutat que només mira de reüll el seu equip de futbol.