Agustí Montal i Costa, president del Barça entre el 1969 i el 1977 i que va morir ahir als 82 anys, és un clar exemple que, de vegades, no cal haver aconseguit un gran palmarès esportiu per passar a la història d'un club. Durant la presidència d'Agustí Montal, el Barça va guanyar una copa (1970/71) i una lliga (1973/74), però aquell jove empresari tèxtil va propiciar que el club comencés a recuperar l'essència de la seva fundació i posés la primera pedra del que hauria de ser el futur. Perquè Montal va fer tornar al Barça la seva ànima catalanista –tot i arribar a la presidència durant els últims anys del franquisme– i va fitxar Johan Cruyff com a jugador. I no descobrirem ara el que va significar per al Barça l'arribada de l'holandès volador al club.

Agustí Montal, doncs, mereix un lloc, amb lletres d'or i ben grosses, en la història del Barça. No és exagerat dir que, sense ell, el Barça no seria el que és ara mateix. Tant socialment, com esportivament. Des que es va recuperar el català com a llengua pròpia, es va retornar la senyera a l'escut i l'assemblea de socis es va adherir a la demanda d'un estatut d'autonomia per a Catalunya, el club ja no ha perdut mai la seva implicació amb el país –tot i el llarg període nuñista–. I des que Rinus Michels i Johan Cruyff van instaurar una manera de jugar a futbol, el Barça tampoc l'ha abandonat –en línies generals i amb tots els matisos que es vulguin fer.