Editorial

L'EDITORIAL

El record de Cruyff, més viu que mai

Ara el que cal és que es normalitzin definitiva- ment les relacions entre la família de Cruyff i el Barça

Avui fa un any, Johan Cruyff ens va deixar. La mort de l'exjugador i exentrenador holandès va colpir el món del futbol en general i l'Ajax i el Barça, els dos clubs en què Cruyff va exercir el seu mestratge, en particular. 365 dies després, el millor que es pot dir és que el gran patrimoni de Cruyff, la seva aportació al futbol, continua absolutament vigent. El seu llegat serà etern.

I no només perquè el Barça de Luis Enrique, amb tots els matisos que es vulgui, el manté, sinó perquè arreu del món els adeptes a la manera de jugar a futbol de Cruyff van creixent. No només per la legió dels que van ser deixebles seus als terrenys de joc i ara arriben a les banquetes, sinó també per altres entrenadors, que tot i que no van estar mai a les ordres de l'holandès, veuen el futbol amb uns ulls molt semblants a com el veia Cruyff. El seu pòsit és tan gegantí que la seva idea futbolística ha esdevingut hegemònica.

Johan Cruyff, però, no només era futbol. També era una gran obra social que continua més viva que mai a través de la seva fundació, tal com ens explica avui la seva presidenta, Pati Roura.

Ara el que cal és que es normalitzin definitivament les relacions entre la família de Cruyff i el Barça i que la directiva de Josep Maria Bartomeu faci tot el que sigui possible per dignificar la memòria d'un home clau i imprescindible en la història del FC Barcelona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.