Neymar i les expectatives
La seva lleugeresa de moviments combrega amb la facilitat amb què moltes vegades pensem que el seu talent ha de fluir. Però al darrere de cada driblatge de Neymar, de cada moviment de cintura, hi ha una lluita constant contra les expectatives de la qual no som conscients. Ni tan sols ell mateix ho deu ser, acostumat a viure amb el llistó disparat des de ben petit, des que tenia 12 anys.
La primera vegada que em vaig posar a veure un partit de Neymar... em va seduir Ganso. I crec que no soc l'única presa d'aquesta sensació. Quan un es preparava per assistir al vertigen i al virtuosisme de l'extrem blaugrana, moltes vegades quedava atrapat en la xarxa de Paulo Henrique i el seu joc pausat però hipnotitzant.
I no perquè Ney no fos convincent, sinó perquè d'ell ho esperàvem tot. És el preu de les expectatives i conviure-hi és una llosa que ha estat insostenible per a molts talents diluïts sota el focus mediàtic. Però el que per a la majoria és estrès, per a Neymar sembla quotidianitat. I, amb més o menys celeritat, l'hàbil atacant de Mogi das Cruzes sempre acaba saciant l'assedegat espectador. Més enllà de pics de rendiments i de fases menys inspirades, la seva carrera està plena de moments que desborden unes previsions sempre optimistes: va convertir en un joc de nens el sud-americà sub-20 del 2011, es va enfrontar amb una valentia emocionant a la fornida defensa del Peñarol, que l'esperava feia setmanes esmolant ganivets, per convertir el Santos en campió d'Amèrica i camina per la vida amb la mateixa fluïdesa amb què elimina rivals. Rere la seva façana desordenada i les nits de luxúria que ell mateix publicita en les xarxes socials, hi ha un pla de ruta ben calibrat per canalitzar el seu talent: no va precipitar el seu adeu del Santos, va arribar a Barcelona amb la suficient sensibilitat per no alterar l'ecosistema Messi i, sense envair l'espai mediàtic de l'argentí, està a prop de saciar novament unes expectatives disparades, demostrant que pot ser un líder, que té força per posar-se sobre les espatlles un equip com el Barça, com ja fa temps que fa amb el Brasil.