Ni les llàgrimes eren veritat. No totes, almenys. La golejada del Barça B a l'Eldenc va ser una gran mentida. S'ha destapat, per fi, el primer cas de corrupció relacionat amb apostes esportives i diversos integrants de l'Eldenc han estat detinguts. Són, presumptament, els actors principals d'aquesta trama de venda de partits. Però en aquest escàndol queden retratats més actors, no necessàriament més secundaris que aquests, i la situació en què es troba el futbol, des del més professional al que no ho és tant. La venda de partits és la punta de l'iceberg de la lamentable situació en què es troba l'Eldenc. La més escandalosa, la més vistosa. Però no la més profunda i la més greu. La pitjor és la institucional. I no és gaire diferent de la de molts altres clubs de la categoria i fins i tot de categories superiors. Només aquesta temporada, l'Eldenc ha tingut canvis en la propietat, tres presidents, set entrenadors i una cinquantena de jugadors. Els resultats esportius, adulterats o no, sorprenen menys quan es té en compte tot això. I la venda de partits és l'últim esglaó d'aquest deteriorament. Però n'hi ha molts entremig.

L'entrada de grups suposadament inversors de procedència geogràfica i empresarial tan variada com obscura és el que està podrint molts clubs des de fa temps, i ja hem tingut notícia de clubs desapareguts i a vegades refundats. El primer efecte sol ser el desarrelament dels clubs que els donen entrada per necessitat econòmica. Però aquests fons no persegueixen el bé del club, sinó rendiments monetaris, i per això no tenen cap escrúpol a instrumentalitzar i aprofitar-se d'aquests clubs.

A Alemanya, Itàlia, Anglaterra i altres lligues cada vegada es destapen més casos, perquè fa temps que s'hi han posat. I en la lliga espanyola, la LFP, tot i el lamentable president que té, s'hi està posant, perquè hi ha en joc el negoci del futbol. Però la federació de Villar continua fent veure que no se n'assabenta. I ja hem arribat a l'origen de molts dels mals.