El president Bartomeu, per pal·liar l'error d'explotar el globus sonda on l'Aristides Maillol deambulava capcot cap a un carreró sense sortida del Raval, desmentia amb cert enuig haver fet la proposta de reemplaçar el nom de l'escultor pel de Johan Cruyff, o sigui, negava que en Jordi Cardoner durant la presentació dels homenatges a la persona que va transformar la història del club, afirmés el que tots havíem escoltat i comprès. A partir d'aquí, entren en escena tres hipòtesis: en primer lloc, que ens manipulin perquè tinguin la certesa que som imbècils, de tota manera, aquesta opció i la segona, que seria adjectivar-los amb la mateixa qualitat, les descarto perquè a excepció d'alguna perla utilitzada per defensar que tota causa noble té els seus inútils, cap bàndol considera l'altre com a tal. Així doncs, només ens queda la possibilitat de la precipitació per un atac immediat de populisme i reparació històrica. En ser conscients que la pota sol quedar encallada a la galleda durant uns dies, han tornat al punt inicial fent-nos creure que el problema el tenim nosaltres per no ser coneixedors de les variacions normatives dels accents diacrítics.

Aquests errors, venint d'una directiva que està polint amb èxit els tics més sectaris de l'època Rosell i alhora té legitimitat per escollir sense pressions el relleu a la banqueta, acaben sent una pedra llançada amb un toc maldestre cap a la teulada de la pròpia credibilitat, dit d'una altra manera, és com l'adolescent que arriba amb un butlletí de notes excel·lent i acaba enrabiant els pares per una ximpleria que envia tothom al llit amb ganes de fotre el camp de casa. En definitiva, si com es pot demostrar empíricament no van anar a classe el dia que explicaven la comunicació corporativa, que segueixin treballant amb eficàcia i donin el micròfon vitalici a Gerard Piqué. Hi guanyaran ells i la valoració de la pròpia gestió. Paraula d'imbècil.