Editorial

L'EDITORIAL

El Juventus, o com renovar una plantilla

El club italià ha reconstruït de dalt a baix l'equip que va disputar la final de la Champions el 2015 i ara té un bloc encara més sòlid

Encara que el Juventus tingui un daltabaix al Camp Nou –costa d'imaginar– l'equip italià serveix d'exemple de com sobreviure en el futbol modern i sobretot en la batalla de la Champions i en la d'un mercat futbolístic que és tota una bombolla. El 2015 l'equip de Massimiliano Allegri va assolir el seu principal èxit del segle en plantar-se a la final de la lliga de campions, precisament contra el FC Barcelona. Des de llavors el Barça ha mantingut pràcticament els mateixos onze jugadors com a equip base, menys Dani Alves, que va marxar precisament al Juventus. D'aquella final l'equip italià –que ha guanyat les cinc últimes lligues–ha anat traspassant o donant la baixa a totes les figures d'aquell equip que van ser titulars contra el Barça. Pogba, Vidal, Pirlo, Evra, Morata i Tévez, la columna vertebral de l'equip, ja no hi són. Altres com Marchisio, Lichtsteiner i Barzagli han perdut protagonisme. En poc més d'un any, els responsables tècnics de l'equip han sabut dissenyar un equip tan o encara més competitiu que el de la final de Berlín. A banda de quedar-se l'argentí de més talent després de Messi (Dybala), la barreja entre jugadors joves i experimentats que formen el nou bloc amb Alex Sandro, Alves, Pjanic, Khedira, Cuadrado i Higuaín com a líders demostren que certament és possible reconstruir un equip guanyant diners i mantenint el nivell i prestigi que l'afició exigeix a un club històric.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.