Opinió

A FONS

L'esport de muntanya, entre la competició i l'expedició

Hi ha un desequilibri entre els recursos que hi ha per a la competició i per a la resta d'activitats
La competició ha arribat al punt de maduresa per poder campar sola, fora de la FEEC

L'agost del 2016, el Comitè Olímpic Internacional (COI) decidia incorporar l'escalada en el programa olímpic per als Jocs de Tòquio 2020 i l'esquí de muntanya en el programa dels Jocs d'hivern del 2022. És la culminació de la trajectòria d'aquestes dues disciplines en el món de la competició.

Fins avui, la competició en l'àmbit de la muntanya (esquí de muntanya, raquetes de neu, escalada, curses de muntanya...) ha estat vinculada a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), on ha trobat tot el suport i l'ha ajudat a créixer fent costat als equips de competició, facilitant els centres de tecnificació i garantint l'organització de campionats i curses en totes les disciplines.

Aquest suport federatiu a la competició a la muntanya (o d'esports de muntanya...) implica que avui els pressupostos de la FEEC destinin tres vegades més recursos a la competició que a les activitats de formació, amateurs, etc. incloent la gestió dels senders de llarg recorregut. Concretament estem parlant de 300.000 euros per a la competició i de 75.000 per a la resta d'activitats. Aquests pressupostos contrasten amb l'activitat dels federats a la FEEC, uns 35.000 anuals, dels quals només una minoria es dediquen a la competició i una immensa majoria fan activitat de muntanya de tota mena (BTT, escalada, alpinisme, esquí de muntanya, raquetes, senders, etc.) Sense entrar a discutir les xifres concretes, el que és evident és que hi ha un desequilibri en aquesta qüestió i que acaba important més el podi d'uns pocs que el gaudi de tots.

A diferència d'altres activitats esportives, en l'imaginari d'algú que fa muntanya (qualsevol de les seves disciplines) els nostres ídols no són els que guanyen medalles, sinó els que fan expedicions extremes a cims de l'Himàlaia, els que obren vies d'escalada inèdites en algun racó de món o els que fan travesses irrepetibles amb esquís. I és clar que el món de l'alpinisme, l'escalada i la muntanya en general han evolucionat i han experimentat canvis notoris, fet que genera debat sobre la conveniència o no d'adaptar formes, maneres d'entendre l'escalada i vet aquí els debats eterns sobre el reequipament de les vies, l'escalada esportiva o la clàssica, el córrer per la muntanya amb poc pes o fer ruta carregats, la conveniència de millorar els refugis, l'ús de les tecnologies, etc.

Tenim clar que, tal com es diu ara, la competició en activitats de muntanya ha vingut per quedar-se; res a dir, no hi estem pas en contra, però nosaltres ja hi érem i volem continuar sent-hi.

Volem continuar fent la nostra activitat a la muntanya, adaptant-nos als nous temps, és clar, continuar amb el model associatiu de base que ha estat model d'èxit, fomentant la formació, fent de la nostra pràctica una manera de protegir la natura, fomentant una economia turística sostenible a la muntanya.

I per fer això cal superar les nostres pròpies pors i afrontar un debat seriós que modernitzi el món de l'excursionisme i la muntanya. L'atomització de clubs avui no té cap sentit, cal fomentar el reagrupament de clubs excursionistes petits per a que siguin útils i al servei dels muntanyencs. Hem de fer possible mantenir una estructura formativa amateur, a partir dels mateixos clubs i avalada tècnicament. Hem de tenir les portes obertes, però cal separar les activitats professionals d'empreses de guies i d'aventura de l'activitat dels clubs, l'actual situació està provocant molts comunicats d'accidents provinents d'aquestes empreses que tenen un cost i una repercussió en els preus per als federats. En resum, els recursos que es destinen a la competició els necessitem per a la formació de base, a la promoció de la muntanya entre els joves, a fer compatible l'activitat de muntanya en família, a millorar aspectes relacionats amb la seguretat i moltes coses més. I, en aquest sentit, la competició ha arribat al punt de maduresa per poder campar sola i perquè deixi d'estar vinculada a la FEEC.

Fem bicicleta de muntanya, o sigui excursionisme en bicicleta, si algú vol competir té els clubs i la Federació Catalana de Ciclisme a disposició. També fem esquí de muntanya, o sigui alpinisme amb esquís, qui vulgui córrer també té la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, que és on hauria d'estar l'esquí de muntanya de competició i encara més ara en el nou context olímpic. Tenim molta activitat en senders i muntanya, qui vulgui competir hauria de poder-ho fer des de la Federació Catalana d'Atletisme i no cal continuar perquè trobarem exemples en totes les disciplines.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.