Lionel Messi, havent marcat en l'últim minut el gol meravellós que va significar la victòria contra el Madrid i que va procurar una alegria inesperada als barcelonistes després d'unes quantes tristeses, es va treure la samarreta al Santiago Bernabéu i la va mostrar a la graderia amb un capteniment seriós, pròxim a la solemnitat. De fet, no calia que ho expliqués: en tenen constància fins i tot aquells que no tenen cap mena d'interès pel futbol. El cas és que, fent-se immediatament cèlebre en la seva infinita propagació mediàtica, el gest ha suscitat més interpretacions que les paraules enigmàtiques (o almenys posem-hi que ambigües) de Jordi Pujol després de l'escorcoll de la policia al seu despatx del carrer Calàbria: “Sento molt tot això que està passant.” En fi, atesa la desmesurada transcendència que pot adquirir qualsevol detall d'una estrella futbolística, Messi ha propiciat un gran desplegament semiòtic. Què significa aquest gest? Una ofrena al barcelonisme? Una mostra contundent d'orgull? Messi construeix deliberadament una iconografia?

No era la primera vegada que Messi es treia la samarreta celebrant un gol marcat al Real Madrid, que també li ha inspirat altres gestos d'afirmació barcelonista, com ara fer un petó a l'escut del club. Havent escrit l'última frase m'adono que he assumit la interpretació que dona per fet que el jugador va mostrar el seu amor pel Barça en un moment en què encara s'ha de concretar (o no) la seva renovació. Per això, potser, ha propiciat interpretacions acordades al desig barcelonista: aquest home per força s'ha de quedar.

D'altra banda, aquest últim partit entre el Real Madrid i el Barça va tenir altres gestos per a l'exercici de la semiòtica: el somriure burleta de Casemiro després que Piqué li fes un comentari sobre el fet que el jugador madridista no hagués rebut una segona targeta groga (que hauria significat, per tant, l'expulsió) per una entrada a Messi; les mans de Sergio Ramos al·lusives a una boca que parla massa (un gest suposadament adreçat a Piqué pels seus comentaris sobre els àrbitres) després d'una entrada brutal a Messi (diuen els madridistes que no el va tocar: si ho hagués fet, potser li hauria trencat una cama) que li va comportar l'expulsió. Uns gestos que, sincerament, sobretot em van semblar barruts. En tot cas, tampoc no tenen la potència, la singularitat, del gest de Messi. De tot el que l'argentí ha generat em quedo amb un fotomuntatge que circula per les xarxes en què mostra Messi col·locant una samarreta en un estenedor on n'hi ha moltes més. Ha fet tants gols dignes de memòria que, de fet, les seves samarretes podrien ocupar molts estenedors.