El 22 de maig del 2016, el jutge Jesús Torres va esmenar la plana a la delegació del govern de Madrid, que pretenia prohibir les estelades en la final de la copa del Rei de futbol. El jutge, lògicament, va haver de tombar els arguments del govern espanyol i de la fiscalia (per variar) que volien prohibir les estelades. Diumenge a Valladolid, en la final de la copa del Rei de rugbi, la policia espanyola va expulsar i denunciar dos seguidors amb estelades perquè, segons ells, aquelles banderes incitaven a la “violència”. Però és evident i amb el temps s'ha demostrat que l'estelada no és un símbol que inciti en cap cas comportaments violents ni menyspreu envers ningú i menys envers els participants d'un esdeveniment esportiu. La seva exhibició –igual que els xiulets a l'himne, s'hi estigui o no d'acord– és una reivindicació política que hauria de ser defensada per un estat de dret que preveu la llibertat d'expressió com una de les seves normes bàsiques. La constitució espanyola, teòricament, la defensa en el seu article número 1. Malgrat això, i la jurisprudència que nega que l'estelada sigui un símbol violent, a Valladolid la intolerància de les autoritats locals es va imposar al sentit comú i també a la democràcia, i dos seguidors disposats a veure un espectacle esportiu i a reivindicar també els seus drets nacionals –ho poden fer– van ser tractats com els opositors a qualsevol règim dictatorial. Que s'ho facin mirar.