DIMECRES 10.

Al final, la diferència entre el Barça i els dos finalistes ha estat de qualitat i de profunditat de la plantilla. Perquè ni la idea futbolística de l'equip d'Allegri ni la de l'equip de Zidane són superiors a la del Barça. Sí que ho ha estat (ho és) la convicció amb què els tècnics han tret rendiment de les seves plantilles.

Durant anys, l'aposta de Florentino Pérez pels galàctics havia comportat que les plantilles fossin desequilibrades i que hi hagués un abisme entre els titulars i els suplents. Quan l'equip ha tingut jugadors de primera línia mundial (no galàctics) en totes les posicions, els resultats li han somrigut. Els dos laterals en són l'exemple clar: Carvajal (suplent de Montoya a la selecció espanyola sub-21) ha progressat fins a ser un dels millors laterals drets del món i Marcelo té qualitat i fa dos anys que juga amb una convicció superior.

I la Juve va vendre Vidal i Pogba a canvi de fer-se més fort a les àrees. En defensa ja ho era. I amb Higuaín i Dybala és molt fort en atac. Els dos són equips amb onze posicions difícilment millorables i amb recanvis de garanties. El Barça, en canvi, és millorable sobretot als dos laterals i als interiors (titulars i suplents).