Que Agustí Benedito explori la possibilitat de posar en marxa un vot de censura contra la junta de Josep Maria Bartomeu és, d’entrada, un signe de salut i de control democràtic que en altres clubs no és possible exercir per la raó que, a diferència del Barça, són societats mercantils. Dit això, tampoc es pot concloure que la junta del Barça està sotmesa al control democràtic permanent. Ni les signatures per presentar el vot de censura són poques (16.500) ni el llindar per guanyar la moció i forçar la dimissió de la junta és baix (dos terços dels vots).

Correspon a Benedito i als socis valorar si, tot i les raons múltiples i fonamentades que la puguin emparar, una moció de censura ara és una eina correctora útil o, per contra, un element més de confusió i confrontació.

En els últims temps, s’han esdevingut fets del tot inusuals en la vida d’un club esportiu. Des de l’acció civil de responsabilitat fins a l’acord amb la fiscalia per acceptar una condemna per al club per delicte fiscal a canvi d’exonerar Bartomeu i Rosell. Temes tancats als quals es pot afegir en breu algun esquitx dels afers de Rosell amb Qatar. Són, objectivament, qüestions d’alta gravetat que formen part d’una espiral judicialitzadora de la vida blaugrana que sembla que no té fi i que se superposa a les sospites d’acarnissament per posar fi a un cicle esportiu guanyador i castigar el compromís del club amb el procés nacional català.