El final d’un cicle en el Barça femení

Com va dir la capitana de l’equip femení del FC Barcelona, Marta Unzué, no hi podia haver una manera millor de tancar el cicle de Xavi Llorens al capdavant de l’equip que amb un títol més a la butxaca. L’entrenador ha sabut conduir una etapa complexa, la de la transició d’un equip absolutament amateur al d’una secció que segons el club serà cada vegada més professional. L’objectiu, a mitjà termini, ha de ser Europa i les jugadores i l’equip tècnic han demostrat aquest mateix any que això és possible amb la històrica classificació per a les semifinals de la Champions.

Llorens va agafar l’equip fa onze anys i després d’un inici complicat ha acabat sent el protagonista de l’era més daurada del club amb quatre lligues i quatre copes contra rivals que són històrics i que tampoc estalvien esforços econòmics per fer créixer el futbol femení en l’àmbit estatal. La copa d’ahir premia l’esforç d’un equip que també corria el risc d’encadenar dues temporades en blanc. Les jugadores, amb tot, van demostrar en la final d’ahir que la pressió de vegades pot anar bé per afrontar un partit decisiu. La final perduda del 2016 contra l’Atlético i la lliga que es va escapar fa unes setmanes podrien haver pesat a les cames de les jugadores, però no va ser així. L’etapa de Llorens no hauria acabat com l’entrenador mereixia si aquesta copa també s’hagués escapat. Si s’ha d’acabar un cicle, que sempre sigui així.