Georgios Bartzokas, el destituït entrenador del Barça, ha encès el vesper aquesta setmana acusant Juan Carlos Navarro de ser un problema per a l’entrenador. “Hi ha jugadors que ho han de deixar, i no ho entenen”, va etzibar en una televisió grega. Les paraules –en part encara en calent– del tècnic grec, han posat sobre la taula un debat latent, el de la capacitat de l’icònic jugador blaugrana, de 37 anys.

Si el Barça hagués obtingut uns resultats proporcionats a les seves expectatives, no hi hauria discussió. El debat se suscita perquè Bartzokas ha estat destituït i xerra. Però amb el Barça campió de lliga la situació de Navarro seria la mateixa: un símbol, un home que ha jugat amb dolors i lesions partits de màxima exigència, que ara pateix assetjat per les lesions.

Navarro és el mite número 1 del barcelonisme i les decisions sobre el seu futur li corresponen a ell. Només a ell. Ningú, i menys Bartzokas, que el coneix només d’un any –i un any ben atípic– té dret a dir-li quan ha de plegar. El Barça li va reconèixer aquesta singularitat amb un contracte vitalici, tan heterodox en el món professional com saludable en l’aspecte humà. Per tant, tot parteix de la clarividència de Navarro per analitzar les seves capacitats. En tot cas, en el nou equip de direcció esportiva del Barça hi ha persones amb prou ascendència sobre ell per ajudar-lo a prendre la millor decisió per a ell i per al Barça, el club de la seva vida.