Sort en té, l’Ajuntament de Barcelona, de l’exercici de memòria que els mitjans de comunicació –entre els quals L’Esportiu– estan fent per posar en valor el que van representar els Jocs de Barcelona 1992. Ahir, el consistori va presentar els actes de commemoració del 25è aniversari de l’esdeveniment que va situar Barcelona i Catalunya en el mapa mundial i la sensació és pobríssima. Si tot es redueix al que s’ha fet públic, fa l’efecte que han programat una jornada de mínims perquè no es gosa no fer res.

De fet, no s’esperava una cosa gaire diferent de l’equip de govern, tot i que el PSC, soci de govern i ideòleg de Barcelona 92, hauria pogut millorar el resultat.

Sembla com si, a parer de Barcelona en Comú, els Jocs Olímpics fossin l’embrió de les problemàtiques detectades a la capital catalana: massificació, inflació, expulsió dels barcelonins de la seva ciutat... Aquesta seria una visió amb un punt de dogmatisme ideològic –com si, a part de l’aparador que va ser BCN 92, l’èxit de Barcelona no tingués res a veure amb el fenomen globalitzador i amb la democratització de la informació que ha aportat internet, inexistent el 1992– inadmissible per a una ciutadania que molt majoritàriament va vibrar amb el fet olímpic –només cal recordar l’enorme pes del voluntariat– i que mereixeria una celebració com cal, amb més protagonistes i en més escenaris dels de fa vint-i-cinc anys.