Editorial

L’EDITORIAL

El COC no va tenir suport polític el 1992

En les entrevistes per recordar els 25 anys dels Jocs alguns protagonistes admeten que Pujol no va afavorir el reconeixement

En algunes de les entrevistes que hem fet aquests últims dies a protagonistes directes de la situació política que es vivia abans i durant els Jocs Olímpics s’ha tornat a posar sobre la taula alguns fets que amb el temps es veuen cada vegada més clars. El Comitè Olímpic Català (COC) no va aconseguir ser reconegut abans dels Jocs Olímpics de Barcelona per moltes raons, però una i d’important va ser la manca de suport del govern de la Generalitat d’aquells anys, sobretot del seu president Jordi Pujol, que en aquest sentit no va fer cas a una reivindicació transversal a tot el país.

Això és el que s’entén llegint el que han dit a L’Esportiu el secretari general de l’Esport Josep Lluís Vilaseca; el president del COC, Josep Miró i Ardèvol, i avui mateix els membres de l’ADOC Xavier Vinyals i Francesc Serra; tots ells lligats a l’esdeveniment esportiu més rellevant que s’ha fet mai a Catalunya. La idea general que va ser Samaranch el que va frenar les aspiracions legítimes i legals –en aquell moment no calia ser un estat independent per ser membre del COI– del COC no és, doncs, del tot certa. Samaranch només tenia una cosa al cap, que els Jocs fossin un èxit i ningú amb rellevància política a Catalunya el va pressionar perquè mirés el COC com a mínim amb simpatia. Els dirigents de les federacions, a recer del govern, tampoc hi van ajudar. Amb l’enemic a casa, doncs, era difícil assolir un reconeixement tan complex.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)