Amb el serial de Neymar en el moment àlgid ha passat de puntetes un assumpte que transcendeix el futbol i s’incardina plenament en el moment sociopolític. Un jutjat de Madrid ha anul·lat –més d’un any després, això sí– de manera parcial l’ordre de la delegada del govern espanyol a Madrid que prohibia l’exhibició d’estelades al Vicente Calderón en la final de copa del 2016. Aplicant el sentit comú no es podia esperar altra cosa, perquè considerar que una estelada genera violència, racisme, xenofòbia o intolerància –que són els supòsits que preveu la llei de l’esport espanyola per prohibir algun element– no només és una falsedat, sinó que requereix de qui tingués la hipotètica reacció violenta un grau de paranoia incompatible amb una salut mental mínima.

Amb el mateix bon senderi, la sentència acota l’exhibició d’estelades a la llibertat d’expressió i a la llibertat ideològica i clava una rebregada a la delegada del govern espanyol quan li recorda que la llei en la qual va basar la prohibició no parla de cap manera de símbols polítics.

Però el sentit comú és un bé escàs en l’àmbit del poder polític espanyol. La sentència es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia i instàncies superiors. I aquí ja hem vist que tot és possible. De manera que podem celebrar amb mesura aquest petit triomf sense perdre de vista que la gran batalla que cal guanyar és la de la independència.