Massa casualitats, i amb els anys i la reiteració de greuges ja fa temps que he deixat de creure-hi. Al barrut de Cristiano Ronaldo li permet estalviar-se totes les imatges de la seva arribada al jutjat a declarar per una presumpta evasió fiscal que, si es confirma en les magnituds que apunta la investigació, hauria d’acabar sí o sí amb una sentència de presó ineludible. A Leo Messi tots –i alguns bé que s’hi van recrear fins al linxament– el vam veure entrar al jutjat de Gavà i a l’Audiència de Barcelona, i d’això no fa tant. Qui pensi que són seus judicials diferents i que els privilegis van a discreció del jutge, o és una ànima càndida o no és aigua clara. I tota la parafernàlia que van muntar els còmplices de Cristiano per enganyar la canallesca simulant que parlaria en sortir del jutjat era una trampa per a babaus. Està claríssim: per al sistema judicial espanyol hi ha ciutadans de primera, i la resta... No és casual que Rajoy entri fins a dins en cotxe i que Urdangarin hagi de baixar la rampa a peu. Ni que Messi hagi de fer el cor fort davant desenes de càmeres i, en canvi, el covard de Cristiano es pugui amagar. I passa així perquè funcionen els mateixos mecanismes que fan que si ets a la llotja del Bernabéu les coses et vagin no només bé sinó molt bé, sense necessitat d’aplanar l’esquena. Per tancar la qüestió, un visca per als assessors del portuguès. Que li digui a la jutgessa que l’interroga per ser qui és i que pensi que amagar-se en un cotxe amb vidres foscos l’ajudarà a passar per innocent quan el fa més sospitós diu molt del desenfocament permanent de la realitat que pateix. Perquè si en el lloc de Cristiano Ronaldo hi fos jo, fa temps que hauria estat encausat, jutjat, condemnat i empresonat.

Però el súmmum de les casualitats ve d’una altra parella de decisions judicials. A Ángel Villar li concedeixen la llibertat sota fiança de 300.000 euros (xavalla per a ell) el mateix dia que la deneguen per segon cop a Sandro Rosell. Tots dos casos tenen en comú que estan relacionats amb la corrupció. Mentre a Villar li atribueixen haver perjudicat presumptament la RFEF en més de 50 milions d’euros, la causa contra Rosell és per haver-se quedat, també presumptament, 6,5 milions de la venda dels drets de la selecció del Brasil. I un sortirà de Soto del Real dues setmanes després d’haver-hi ingressat i l’altre hi continuarà dormint, com fa més de dos mesos. No seré jo qui defensi cap dels dos personatges però, al marge de si l’FBI porta o no la veu cantant en el cas de Rosell, no em queda altra alternativa que pensar que la diferència és que un era el president de la federació espanyola i l’altre, el president del Barça.