Podríem definir Jean-Michel Seri ( Costa d’Ivori, 1991) com el migcampista africà menys africà de tots. I de fet, en la passada CAN disputada al Gabon, el continent ja va quedar desencantat amb ell, que havia de ser un dels grans al·licients de la nova selecció de la Costa d’Ivori. Però perdut en la gespa alta, en un futbol en què els migcampistes són alts, fornits i condueixen la pilota amb una potència desbocada, la mirada de Seri es va perdre. I de fet, tan sols va ser titular en l’estrena dels elefants.

Era el seu retorn a Àfrica, d’on va sortir sent un nen rumb al Porto, enorme captador de talent, i a un futbol europeu que sí que ha pogut potenciar el seu futbol més acadèmic, poc silvestre i físic, però tan preuat actualment. No hi ha gaires migcampistes amb les característiques de Seri en el panorama europeu, i caldrà veure qui s’atreveix a fer-lo entrar en una nova dimensió després d’un any fantàstic en què ha estat la llum del Niça camí de la Champions League. Òbviament, s’obren incògnites: reproduir el seu nivell en el Niça serà suficient per pesar en un equip gran? Seria capaç de ser agressiu en la pressió? Com respondria a situacions de pressió elevada del rival –cosa que en el Niça no ha hagut de patir–? Doncs ni idea. I no ho sabrem fins que algú posi la mà al foc. Però el que sí sabem fins avui dia és que a Seri se’l disfruta en un mig del camp del Niça sempre de bones intencions, en què el seu company habitual, el també prometedor Koziello, està lluny de ser un monument a la força física.

A Seri li diuen el Xavi africà i, si bé les comparacions sempre són odioses, el símil s’adiu, i juntament amb el magnífic Maxime López (O. Marsella), és el migcampista de la Lige 1 que més s’acosta al perfil de Marco Verratti. De fet, Seri és el futbolista que més passades va completar en la passada edició del campionat francès (2.447). Li agrada estar a prop de la jugada, sempre en l’origen, sortir jugant i també sumar-se a zones de finalització, on va repartir nou assistències de gol per convertir-se en el que és: no una aposta segura per a un equip gran, però sí una temptació.