Dissabte a la nit Justin Gatlin va derrotar Usain Bolt en la final dels 100 m del mundial de Londres i es va convertir en l’enemic públic número 1 de l’esport mundial per haver derrotat el jamaicà en la que havia de ser la seva gran festa de comiat. Gatlin no només es va convertir en l’esportista més odiat del moment per haver guanyat Bolt sinó perquè és un dels molts velocistes de l’elit mundial que han estat sancionats per dopatge. Molts van considerar que un trampós havia derrotat el seu ídol. Segurament si hagués estat el jove Chris Coleman el campió davant de Bolt, tot s’hauria vist d’una altra manera.

Ahir, Alberto Contador va anunciar que la Vuelta a Espanya serà la seva última cursa. Es retira. Contador ha estat un dels grans del ciclisme mundial dels últims anys i té una cosa en comú amb Gatlin: va estar sancionat per dopatge.

Contador, com Gatlin, va complir la sanció que li van imposar, va perdre les victòries que tocava perdre i va continuar competint. Ahir ningú posava el dopatge de Contador davant de les seves victòries. Seria injust. Igual que ho és fer-ho amb Gatlin o amb qualsevol esportista que ha donat positiu; ha complert la sanció i ha tornat a competir. Una altra cosa és pensar que les sancions per dopatge haurien de ser més dures, amb sancions a perpetuïtat.

Per què aquesta doble vara de mesurar? Per simpatia? Perquè Contador és un dels nostres i Gatlin no?