Editorial

L’EDITORIAL

Un final trist que no entela una trajectòria

Evidentment, Usain Bolt s’hauria merescut un final més èpic, però ningú li pot negar la categoria de llegenda de l’atletisme

La desgraciada lesió en l’última cursa de la seva vida i el fet de no poder tastar el podi en el darrer relleu –una metàfora– no entela la trajectòria d’Usain Bolt, el millor velocista de sempre. Evidentment, el jamaicà s’hauria merescut un final més èpic –el triomf dels britànics en la final dels 4x100, a més, li va restar encara més protagonisme per l’allau d’eufòria local–, però ningú li pot negar la seva categoria de llegenda de l’atletisme. Bolt és un elegit que ha avançat el temps unes quantes dècades. Marxa amb vuit títols olímpics, onze de mundials i amb els rècords vigents dels 100 m, els 200 m –tots dos aconseguits en el mundial de Berlín del 2009– i el 4x100 amb Jamaica. Va començar a despuntar en el mundial júnior del 2002, quan va ser campió dels 200 m i ha dominat la velocitat amb mà de ferro durant tota una dècada, amb una gambada i una potència inabastables que li han permès eixugar el temps que perdia habitualment en la sortida. Diu que sap que al cap i la fi el destronaran dels seus rècords, però espera que passin molts anys perquè vol que els seus fills el vegin com l’home més ràpid del món. Exemplar dins i fora de la pista, Bolt ha estat el paradigma de l’espectacle. Segurament podria seguir competint a un bon nivell, però fer un pas al costat és una bona alternativa. Fins i tot s’hauria pogut estalviar el mundial de Londres, al qual ha arribat curt de preparació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)